Els factors que condicionen la hidrologia superficial estan relacionats amb les característiques orogràfiques i climàtiques que prevalen a l'arxipèlag de les Açores. La major capacitat de drenatge es dóna a les zones on dominen les pastures permanents, mentre que la infiltració es produeix preferentment en les formacions basàltiques poc alterades, cobertes per estructures de vegetació arbustiva naturals, constituint així les àrees més importants en la recàrrega dels aqüífers. L'escolament és el responsable en gran part de la forma assumida per les conques hidrogràfiques, especialment en aquest entorn insular jove en el que l'erosió no ha tingut un paper dominant en la configuració del paisatge.Les conques reflecteixen la dimensió de l'arxipèlag, són de petita extensió, la més gran té uns 30 km2. Així, les àrees on l'orografia és més accidentada i els vessants són més grans, tendeixen a coincidir amb aquelles en les quals el drenatge és major, originant estanys més estructurats. Els cursos d'aigua són curts (el riu més gran, a ribeira da Povoaçâo, mesura 29 km de longitud), cosa que fa que no es consideri un riu sinó una riera.
Les llacunes de l'arxipèlag són conseqüència, en la majoria de casos, del col·lapse de les bosses magmàtiques dels antics volcans ("calderes"), donant lloc a la formació de conques endorreiques. El resultat de l’alteració dels materials del fons de les calderes, que va conduir a la seva impermeabilització, comporta l'acumulació d'aigua de pluja. La xarxa de drenatge superficial tendeix a distribuir-se en una forma radial al voltant dels cons dels volcans existents.
Més informació: http://congreso.us.es/ciberico/archivos_word/195b.doc
Font imatges i text: http://www.inag.pt/index.php?option=com_content&view=article&id=116&Itemid=73
