Madeira
L’arxipèlag de Madeira està format per les illes Madeira, Porto Santo i Desertas i pertany a la regió climàtica de tipus mediterrani. La característica climàtica principal de Madeira és el règim dels Alisis. L’Illa de Madeira està creuada per una serralada que la divideix en dues vessants: la del Nord i la del Sud. La diversitat d’altures i d’exposició solar i als vents predominants dóna origen a una considerable varietat de climes locals, cosa que explica la diversitat dels aspectes que s’observen avui en dia en la vegetació i en els cultius.
La pressió i el vent
La variació de la pressió es mostra notablement menys acusada que en les Açores. A més, el màxim principal passa a ser hivernal en resposta al desplaçament estacional de l’anticicló atlàntic, quedant-se en secundari l’estival. En els llocs oberts predominen els alisis del NE. En aquells llocs, el recorregut mitjà anual del vent s’acosta als 20 Km/h. En l’arrecerada costa de Madeira el desenvolupament de sistemes de brises locals dóna lloc a que durant la major part de l’any la direcció predominant del vent sigui del NW, mentre que el seu recorregut mitjà anual queda reduït a menys de 10 km/h.
La temperatura de l’aire
Trobem notables diferències en les temperatures registrades gràcies al complicat i important relleu de Madeira. Així, mentre que la temperatura mitjana anual és de 19,3º a Lugar Baixo (alt. 15 m) a Porto Moniz (alt. 673 m) és del 13,2º i a Arriero (alt. 1610m) és de 9,2º .En totes les estacions, agost és el mes més càlid i febrer el més fred, amb una variació anual de la temperatura d’uns 6,5º en la costa i una mica superior en l’interior de Madeira. Igual que en les illes Canàries, les irrupcions d’aire calent, influeixen notablement en el clima de Madeira, fins el punt de trobar valors relativament alts de les temperatures màximes absolutes registrades (38,5º a Funchal)
Humitat , nuvolositat, boires i insolació
Els valors d’humitat relativa, són els propis de la regió subtropical dels alisis. La nuvolositat és relativament abundosa degut, en gran mesura, a la capa d’estratocúmuls característica d’aquesta regió. En conseqüència, la insolació és més aviat moderada, tot i que valors mitjans anuals, al voltant de 2.300 hores de sol, són notablement superiors als de les Açores. Les boires són molt poc freqüents en els nivells baixos (menys d’un dia a l’any), però en les estacions situades a nivells per sobre dels 400m la boira es converteix en un fenomen habitual degut, fonamentalment, a la freqüència amb què la regió queda immersa en l’esmentada capa d’estratocúmuls. A l’illa de Madeira, sobretot en la seva vessant Nord, en nombre de dies boirosos per sobre del nivell de 700m és de 150, amb un màxim mensual de 15 dies al juny, precisament quan el predomini dels alisis es mostra més acusat.
Precipitacions
El mínim estival, característic de la regió dels Alisis, es mostra especialment acusat en el trimestre juny-agost. La peculiar orografia de l’illa de Madeira es tradueix en un fort contrast de les precipitacions entre les vessants Nord i Sud, de forma que en la primera, les quantitats mitjanes de precipitació anual dupliquen les de la segona, cosa que s’explica pel fet de la freqüència notablement superior de les irrupcions d’aire humit procedent del nord que la de les que venen del Sud. Així doncs, les precipitacions de la costa Nord de l’arxipèlag oscil·len al voltant dels 1.400mm mentre que en la costa Sud a penes arriben als 650mm. Respecte al nombre de dies de precipitació és important destacar que mentre a Funchal (amb una mitjana anual de 639mm) és de 90 dies, a l’aeroport de Porto Santo, (amb només 381mm) és de 110.
Mapa de precipitació mitjana anual de l’Illa de Madeira
Les Açores
Pel que fa a les Açores, encara que el seu règim pluviomètric mostra un marcat mínim estival, no es pot parlar d’estació seca, essent els estius en general molt plujosos; no obstant això, i com a conseqüència de la complexitat orogràfica d’aquestes illes, en alguns dels llocs més abrigats dels vents humits, els estius són relativament secs.
Tres factors condicionen el clima de l’arxipèlag:
· L’efecte de la variació anual de la circulació general de l’atmosfera
· L’efecte exercit per les aigües tèbies que banyen les illes
· El relleu: són illes muntanyoses tallades per gorges profundes, responsables dels marcats canvis climàtics entre poblacions properes, que es mostren sobretot en temperatura i pluviometria.
Pel que fa a la temperatura mitjana anual és de l’ordre de 17,5º, amb una variació anual entre 7 i 9º. Però és la petita variació diürna, al voltant de 5º, i l’absència de valors extrems el que imprimeix al règim tèrmic del arxipèlag una caràcter netament atlàntic, notable per la seva temperància i l’absència total d’onades de fred i de calor. L’arxipèlag està lliure d’irrupcions de masses d’aire d’origen continental i pel que fa a les marítimes, tant les d’origen netament tropical, que en ocasions arriben a les illes, com les àrtiques i polars arriben ja molt temperades pel seu llarg recorregut sobre el mar.
Humitat relativa, nuvolositat i insolació.
La humitat relativa mitjana és del 78% essent les variacions anual i diürna relativament petites. La nuvolositat és molt abundosa fins el punt que la freqüència de dies assolellats és molt petita, quedant pràcticament limitats a l’estiu quan la freqüència és de l’ordre de 5 dies al mes.
Precipitacions
Tot i que en ocasions la neu arriba als cims de les Açores, les quantitats de precipitació registrades provenen exclusivament de la pluja, essent la seva distribució molt irregular en l’espai, a causa de la complexa orografia. Els mínims pluviomètrics se situen preferentment en les illes amb menor relleu, com la de Santa Maria, on la quantitat mitjana anual de precipitació en l’estació de l’aeroport és de tant sols 748mm.
Precipitacions en 24 hores superiors a 100mm són freqüents durant les temporades de pluja, havent-se registrat quantitats de l’ordre de 250mm en cassos excepcionals, com quan l’arxipèlag es veu afectat pel pas de ciclons tropicals. Les turmentes són relativament poc freqüents i solen acompanyar els fronts freds.
Ciclons tropicals
El fet que les Açores es vegin creuades per un cicló d’origen tropical no és un fet extraordinari, però quan això passa, aquest, sol haver perdut per complet les característiques del clàssic huracà al transformar-se en una borrasca extratropical més o menys violenta. El que si és realment excepcional és que el cicló tropical arribi a l’arxipèlag conservant en la seva plenitud les senyes d’identitat, cosa que succeeix de tant en tant. Un d’aquests cassos va ser el pas del famós Huracà “Carrie” el setembre de 1957.
Font: Font Tullot, Inocencio. “Climatologia de España y Portugal”
