Perquè les Illes Portugueses?



El motiu que ens van dur a triar les illes portugueses per a fer el nostre estudi va ser que, tot i formar part d’Europa, és una regió clarament diferenciada: perquè està molt separada del continent, perquè és un lloc petit i perdut enmig de l’oceà, pel seu origen volcànic... sobretot pel seu origen volcànic, perquè els volcans són un dels fenòmens més espectaculars de la natura, que connecten directament la superfície terrestre o marina amb els nivells més profunds del planeta.
Però també perquè, quan parlem globalment d’Europa, qui visualitza les Açores i Madeira? D’alguna manera és una zona una mica oblidada i volem reivindicar la seva existència, la presència i la importància que es mereix.
Illa de Pico, Açores. Font: The island of Pico, Azores. Photo by Phonix, Panoramio

Introducció

ILLES AÇORES
Extensió: 2 247 km2

Arxipèlag de l'oceà Atlàntic, a 1.380 km de Cabo da Roca, que constitueix una regió autònoma de Portugal. La capital és Ponta Delgada. Estès al llarg de 600 km, de NW a SE, comprèn les illes majors de São Miguel, Terceira i Pico i les menors de Flores, Corvo, Faial, São Jorge, Graciosa, Santa Maria i Formigas. Totes són d'origen volcànic, amb un relleu muntanyós (2.320 m al Pico Alto, illa de Pico) de costes escarpades. L'arxipèlag es recolza damunt una plataforma suboceànica, l'altiplà de les Açores. De clima plujós (més de 800 mm anuals) i temperat (entre 14°C i 22°C de temperatura mitjana), amb poca variació estacional, sobre un sòl fèrtil, el principal recurs econòmic és l'agricultura (moresc, ananàs, xicoira, te, bleda-rave, cereals, tabac, cítrics). La ramaderia (vaques holandeses o cabres) s'alimenta dels prats artificials i dóna lloc al comerç de formatges i mantegues. Pico i Faial són estacions de pesca (balena, catxalot). Els seus ports (Ponta Delgada, Angra do Heroismo) i aeroports (Ponta Delgada i Terceira) fan de les Açores una escala en les rutes transatlàntiques. Són dividides en tres districtes: Horta, Angra do Heroismo i Ponta Delgada. Gonçalo Velho Cabral arribà el 1432 a Santa Maria i vint anys després totes les illes eren ja conegudes o colonitzades pels portuguesos. Faial, havent estat cedida per Alfons V a Elisabet de Borgonya, atragué immigrants flamencs (d'ací el nom d'Ilhas Flamengas que hom donà també a l'arxipèlag). El 1582 fou escenari de la lluita entre António, prior de Crato, i Felip II, que decidí l'annexió de Portugal a Castella. L'arxipèlag serví de base a Pere I per a reconquerir (1834) Portugal de mans dels miguelistes. Durant la Segona Guerra Mundial, Portugal hi autoritzà la instal·lació de bases aèries i marítimes aliades, posteriorment sota control de l'OTAN. El 1974 les illes reberen un estatut d'autonomia provisional i el 1980 un de definitiu.

Més informació a: Governo dos Açores http://www.azores.gov.pt/Portal/pt/principal/homepage.htm
MADEIRA
Extensió: 797 km2

Arxipèlag de Portugal, a l'Atlàntic, al N de les illes Canàries i davant les costes del Marroc. Constitueix una regió autònoma de Portugal. La capital és Funchal. Comprèn les illes de Madeira, la més important (740 km2), i Porto Santo (42,5 km2) i els grups de Desertas i Selvagens (13,84 km2). És d'origen volcànic, amb el pic Ruivo (1.861 m) com a punt més alt; la costa és alta i rocallosa. El clima és suau, amb poca oscil·lació tèrmica anual i amb pluges hivernals. La vegetació és macaronèsica, d'aspecte subtropical. La població es concentra principalment a Funchal. Unes altres ciutats importants són Machico, Ponta do Sol i Baleira. Visitat l'arxipèlag pel navegant portuguès João Gonçalves Zarco (1420), hom n'inicià la colonització el 1425. Actualment hi ha una forta emigració. El conreu principal és el de la vinya, a 700 m d'altitud. Uns altres conreus són el de la canya de sucre (molt important al s XVI), bananes, fruita i hortalisses. El 1980 l'arxipèlag assolí l'autonomia interna amb la possibilitat de negociar directament les inversions estrangeres a les illes.

Més informació a: Regió autònoma de Madeira http://www.gov-madeira.pt/madeira/conteudo/homepage.do2




Origen de les illes Açores i Madeira

Confluència de les plaques Euroasiàtica i Africana amb la Dorsal Atlàntica



L’arxipèlag de les Açores i l’Illa de Madeira són el resultat de la dinàmica de les plaques litosfèriques africana i euroasiàtica.
En el cas de les Açores s’hi afegeix la confluència amb la dorsal intraoceànica (N-S). Per aquest motiu les diverses illes de la Macaronèsia, Açores, Madeira, Canàries i Cap Verd, tenen origen volcànic.
El vulcanisme, en un primer cicle, s’inicia fa 40 milions d’anys i s’allarga fins a l’actualitat. Després d’una fase inicial submarina, els edificis volcànics van començar a emergir fa 10 milions d’anys. El segon cicle comença ara fa 2 milions d’anys i encara no s’ha tancat.
En la gènesi del relleu cal destacar les crisis climàtiques del pleistocè que van originar els forts desnivells i les profundes incisions torrencials característiques d’aquestes illes. Tot i la forta erosió que provoca l’alta pluviometria, les taxes d’erosió queden contrarestades àmpliament per la continuïtat del vulcanisme.
Com a conseqüència de l’esfondrament de grans cràters i l’activitat tectònica continuada s’han format petites àrees endorrèïques pluvials que han originat llacunes i llacs, sobretot a les illes de Flores i San Miguel, a les Açores. A l’illa de Madeira, per la seva història geològica i el posterior desmantellament, aquests fenòmens no són observables. El territori presenta poques planes i les terres costaneres són en general tortuoses i escarpades.

Llac Sete Cidades, Sao Mguel, Açores. Font:www.trekearth.com/gallery/Europe/Portugal/Islands/acores

Illa de Cpelhinos, Faial, Açores.

Font:www.trekearth.com/gallery/Europe/Portugal/Islands/Acores