L’arxipèlag de les Açores i l’Illa de Madeira són el resultat de la dinàmica de les plaques litosfèriques africana i euroasiàtica.
En el cas de les Açores s’hi afegeix la confluència amb la dorsal intraoceànica (N-S). Per aquest motiu les diverses illes de la Macaronèsia, Açores, Madeira, Canàries i Cap Verd, tenen origen volcànic.
El vulcanisme, en un primer cicle, s’inicia fa 40 milions d’anys i s’allarga fins a l’actualitat. Després d’una fase inicial submarina, els edificis volcànics van començar a emergir fa 10 milions d’anys. El segon cicle comença ara fa 2 milions d’anys i encara no s’ha tancat.
En la gènesi del relleu cal destacar les crisis climàtiques del pleistocè que van originar els forts desnivells i les profundes incisions torrencials característiques d’aquestes illes. Tot i la forta erosió que provoca l’alta pluviometria, les taxes d’erosió queden contrarestades àmpliament per la continuïtat del vulcanisme.
Com a conseqüència de l’esfondrament de grans cràters i l’activitat tectònica continuada s’han format petites àrees endorrèïques pluvials que han originat llacunes i llacs, sobretot a les illes de Flores i San Miguel, a les Açores. A l’illa de Madeira, per la seva història geològica i el posterior desmantellament, aquests fenòmens no són observables. El territori presenta poques planes i les terres costaneres són en general tortuoses i escarpades.
En el cas de les Açores s’hi afegeix la confluència amb la dorsal intraoceànica (N-S). Per aquest motiu les diverses illes de la Macaronèsia, Açores, Madeira, Canàries i Cap Verd, tenen origen volcànic.
El vulcanisme, en un primer cicle, s’inicia fa 40 milions d’anys i s’allarga fins a l’actualitat. Després d’una fase inicial submarina, els edificis volcànics van començar a emergir fa 10 milions d’anys. El segon cicle comença ara fa 2 milions d’anys i encara no s’ha tancat.
En la gènesi del relleu cal destacar les crisis climàtiques del pleistocè que van originar els forts desnivells i les profundes incisions torrencials característiques d’aquestes illes. Tot i la forta erosió que provoca l’alta pluviometria, les taxes d’erosió queden contrarestades àmpliament per la continuïtat del vulcanisme.
Com a conseqüència de l’esfondrament de grans cràters i l’activitat tectònica continuada s’han format petites àrees endorrèïques pluvials que han originat llacunes i llacs, sobretot a les illes de Flores i San Miguel, a les Açores. A l’illa de Madeira, per la seva història geològica i el posterior desmantellament, aquests fenòmens no són observables. El territori presenta poques planes i les terres costaneres són en general tortuoses i escarpades.
Llac Sete Cidades, Sao Mguel, Açores. Font:www.trekearth.com/gallery/Europe/Portugal/Islands/acores
Illa de Cpelhinos, Faial, Açores.
Font:www.trekearth.com/gallery/Europe/Portugal/Islands/Acores
