ILLES AÇORES
Extensió: 2 247 km2
Arxipèlag de l'oceà Atlàntic, a 1.380 km de Cabo da Roca, que constitueix una regió autònoma de Portugal. La capital és Ponta Delgada. Estès al llarg de 600 km, de NW a SE, comprèn les illes majors de São Miguel, Terceira i Pico i les menors de Flores, Corvo, Faial, São Jorge, Graciosa, Santa Maria i Formigas. Totes són d'origen volcànic, amb un relleu muntanyós (2.320 m al Pico Alto, illa de Pico) de costes escarpades. L'arxipèlag es recolza damunt una plataforma suboceànica, l'altiplà de les Açores. De clima plujós (més de 800 mm anuals) i temperat (entre 14°C i 22°C de temperatura mitjana), amb poca variació estacional, sobre un sòl fèrtil, el principal recurs econòmic és l'agricultura (moresc, ananàs, xicoira, te, bleda-rave, cereals, tabac, cítrics). La ramaderia (vaques holandeses o cabres) s'alimenta dels prats artificials i dóna lloc al comerç de formatges i mantegues. Pico i Faial són estacions de pesca (balena, catxalot). Els seus ports (Ponta Delgada, Angra do Heroismo) i aeroports (Ponta Delgada i Terceira) fan de les Açores una escala en les rutes transatlàntiques. Són dividides en tres districtes: Horta, Angra do Heroismo i Ponta Delgada. Gonçalo Velho Cabral arribà el 1432 a Santa Maria i vint anys després totes les illes eren ja conegudes o colonitzades pels portuguesos. Faial, havent estat cedida per Alfons V a Elisabet de Borgonya, atragué immigrants flamencs (d'ací el nom d'Ilhas Flamengas que hom donà també a l'arxipèlag). El 1582 fou escenari de la lluita entre António, prior de Crato, i Felip II, que decidí l'annexió de Portugal a Castella. L'arxipèlag serví de base a Pere I per a reconquerir (1834) Portugal de mans dels miguelistes. Durant la Segona Guerra Mundial, Portugal hi autoritzà la instal·lació de bases aèries i marítimes aliades, posteriorment sota control de l'OTAN. El 1974 les illes reberen un estatut d'autonomia provisional i el 1980 un de definitiu.
Extensió: 797 km2
Arxipèlag de Portugal, a l'Atlàntic, al N de les illes Canàries i davant les costes del Marroc. Constitueix una regió autònoma de Portugal. La capital és Funchal. Comprèn les illes de Madeira, la més important (740 km2), i Porto Santo (42,5 km2) i els grups de Desertas i Selvagens (13,84 km2). És d'origen volcànic, amb el pic Ruivo (1.861 m) com a punt més alt; la costa és alta i rocallosa. El clima és suau, amb poca oscil·lació tèrmica anual i amb pluges hivernals. La vegetació és macaronèsica, d'aspecte subtropical. La població es concentra principalment a Funchal. Unes altres ciutats importants són Machico, Ponta do Sol i Baleira. Visitat l'arxipèlag pel navegant portuguès João Gonçalves Zarco (1420), hom n'inicià la colonització el 1425. Actualment hi ha una forta emigració. El conreu principal és el de la vinya, a 700 m d'altitud. Uns altres conreus són el de la canya de sucre (molt important al s XVI), bananes, fruita i hortalisses. El 1980 l'arxipèlag assolí l'autonomia interna amb la possibilitat de negociar directament les inversions estrangeres a les illes.
