Pla Regional de l'Aigua de Madeira

El Pla Regional de l'Aigua de Madeira (PRAMES) és un pla estratègic que s'ocupa dels recursos hídrics en el context general del desenvolupament sostenible, la qualitat de vida de les persones, les necessitats de les activitats econòmiques i la protecció del medi ambient de la regió autònoma de Madeira (RAM).
La PRAMES és un instrument fonamental de la planificació per tal de regular la gestió dels recursos hídrics en els aspectes de quantitat i qualitat a fi que la disposició, recuperació, protecció i gestió de l'aigua, que funciona a nivell nacional, està garantida pel Pla Hidrològic Nacional (PNA). El Pla Hidrològic Nacional és el principal suport dels objectius estratègics nacionals en l'àmbit dels recursos hídrics materialitzant referències de les directrius estatals i els compromisos internacionals.

El Pla Hidrològic Nacional incorpora els principis i directrius nacionals d'aplicació i en la part corresponent al territori continental, la caracterització, diagnòstic, objectius i programes d'acció sobre diversos temes relacionats amb l'aigua. Aquest pla ha estat objecte de consulta i presentació pública, patrocinat per l'Oficina de l'Aigua a 2001.

El Pla Regional d'Aigua Madeira incorpora la participació de la Regió Autònoma de Madeira en la planificació dels recursos hídrics portuguesos, de conformitat amb els principis estratègics i el programa de Pla Hidrològic Nacional, no obstant el reconeixement de les peculiaritats i idiosincràsies regionals.

L'espai d'intervenció en el marc del PRAMES és l'arxipèlag de Madeira, amb una superfície total de 802 km2 (segons la base geogràfica de l'escala 1 / 25 000 i 1 / 1 000 000), compost per les illes de Madeira (742 km2), de Porto Santo (43 km2), Deserta (14 km2) i Salvagens (3 km 2).


És important assenyalar que el Pla de Recursos Hídrics PRAMES, complementa el Pla Hidrològic Nacional en la situació intermèdia entre els nivells regional i local. Dins dels programes temporals del PRAMES es van establir, amb base en el Decret-Llei Nº45/94, horitzons intermedis per als anys 2006 i 2012, fixats l'any 2006 que coincideix amb el final del tercer marc comunitari de suport fins al 2020.








Font textos i imatges










La Pesca

La pesca de la balena va començar amb l'influència a les illes dels baleners americans que fins a finals dels segle XIX s'acostaven per capturar catxalots i reclutar arponers. Després es va convertir en un mitjà de vida per a molts habitants de les Açores. L'activitat balenera va continuar fins al 1987. Actualment l'avistament de balenes i altres cetàcis s'ha convertit en un reclam turístic.

Les activitats de pesca estan presents en totes les illes de l'arxipèlag, afavorides per la zona d'exclusió econòmica i la qualitat de les seves aigües. És important la indústria manufacturera de la conserva i l'enllaunat de peix, ubicada a São Miguel, Terceira, São Jorge, Pico i Faial.
La imposició de les quotes de pesca per part de la UE van obligar a una reestructuració del sector. El nombre de pescadors 4.101 el 1998, va patir un fort descens el 1989 (-9,1%), amb la mateixa tendència en el nombre de vaixells, se'n van desballestar 207 (un 11% de la flota existent). Lles illes no es troben assentades sobre una plataforma marítima sinó que són envoltades d'aigües molt profundes. Per tant, els bancs de peixos són escassos, cosa que condiciona les espècies capturades en aquestes aigües.
El 1999, al voltant del 35% de la captura va ser de tonyina. La pesca capturada anualment presenta grans fluctuacions com a conseqüència de l'esgotament dels caladors. El 1995 va arribar al màxim de captures amb 20.610 tones. L’any 2000, aproximadament el 6% del total de les captures fetes en aigües nacionals portugueses es van fer a les Açores.
Relacionada amb les activitats de pesca, però d'escassa importància econòmica, també existeix la recol·lecció d'algues marines.

El Mar

Les aigües costaneres són les que estan entre la línia de costa i una milla nàutica (1.852 m) dins el mar.
Les Açores no es troben situades en una plataforma continental, cosa que significa que a pocs quilòmetres de la costa hi ha grans profunditats (5.000 m de profunditat). Així, a les Açores s'entén el compromís necessari entre la distància d'una milla nàutica i la distància que és la línia batimètrica -30 m. La delimitació de les zones costaneres, en un futur, s’haurà de realitzar pel criteri de la distància més curta, tenint en compte aquesta situació.



Mapa de les aigües territorials de Portugal. Wikimedia commons

Les aigües costaneres es van classificar com euhalines d'acord amb els valors de salinitat que estan entre 30 i 40‰ en el rang de profunditats. Les tres categories de profunditat de les aigües (poc fondes, intermèdies i molt fondes) són representades a les costes de totes les illes, a excepció de l'illa de Flores on les aigües són menys profundes.

Macaronèssia-Regió biogeogràfica











Autor: Pedro Cardoso. Foto extreta de http://www.azoresbioportal/

La regió comprèn els arxipèlags volcànics de l’Atlàntic, és a dir, les illes Açores, Madeira, Porto Santo, Desertas, l’illa Salvagens, les Canàries i Cap Verd.
Tot i formar una unitat biogeogràfica hi coexisteixen diversitat d’hàbitats i espècies.
La “laurisilva” és el bosc únic i característic de les illes atlàntiques.
Les costes, les àrees desèrtiques, les muntanyes volcàniques, els cingles i els boscos sempre verds, a més d’una variada riquesa faunística configuren un territori meravellós per a qui l’observa i fascinant per als biòlegs.
La regió conserva moltes espècies endèmiques, tant de plantes com d’animals que cal protegir de la pressió urbanística i el turisme desmesurats.
Un altre risc important per l’ecosistema de les illes de la Macaronèssia són les espècies foranes que posen en perill la fauna i la flora autòctones.
Actualment existeixen nombrosos parcs i reserves naturals.
A les Açores trobem les reserves de Caldeira do Faial (1972), Ilhen de Villa Franca do Campo (1983), Ilheus das Formigas (1988), Lagoa do Fogo (1974) i Montanha da Ilha do Pico (1972).
A Madeira està protegit tot el bosc de laurisilva des de 1999.
A les Canàries, Lanzarote, La Palma, Hierro i La Gomera també són reserves naturals i de la biosfera.

Més informació:

European Environment Agency http://www.eea.europa.eu/publications/report_2002_0524_154909/MacaronesiaReg.pdf



Subscriure's a: Missatges (Atom)